Les competències bàsiques de l'estudiant/a de mestre/a d'educació primària poden resumir-se en les següents:
- Domini i alt nivell de coneixements de les llengües catalana i castellana.
- Capacitats i gust per a la comunicació oral i escrita.
- Bon nivell de coneixement en els àmbits científic (social i natural) i matemàtic.
- Interès i predisposició a la formació artística.
- Interès en intervenir en la societat de forma activa, promovent canvis qualitatius per a la millora de les condicions de vida de les persones a través de l'educació.
- Mentalitat oberta als canvis i predisposició a entendre, acceptar i treballar en una societat cada cop més complexa i multicultural.
- Disposició per treballar per a un futur més just, en pau i sostenible.
- Disposició a participar i treballar en processos grupals, tant en la seva organització com en la seva gestió compartida.
- Domini i alt nivell de coneixements de les llengües catalana i castellana.
- Capacitats i gust per a la comunicació oral i escrita.
- Bon nivell de coneixement en els àmbits científic (social i natural) i matemàtic.
- Interès i predisposició a la formació artística.
- Interès en intervenir en la societat de forma activa, promovent canvis qualitatius per a la millora de les condicions de vida de les persones a través de l'educació.
- Mentalitat oberta als canvis i predisposició a entendre, acceptar i treballar en una societat cada cop més complexa i multicultural.
- Disposició per treballar per a un futur més just, en pau i sostenible.
- Disposició a participar i treballar en processos grupals, tant en la seva organització com en la seva gestió compartida.
Quina feina fan els titulats i titulades en aquest estudi?
Tradicionalment, els i les mestres
d'educació primària s'han ocupat de la formació reglada i bàsica dels
infants. I aquesta és la seva tasca principal, també avui. A les escoles
de primària els i les mestres s'ocupen de l'educació dels nens i les
nenes d'entre sis i dotze anys, tant pel que fa a la instrucció de les
matèries com a la formació integral dels infants com a persones. O
sigui, els/les mestres ensenyen a llegir i escriure, a sumar, restar,
multiplicar i dividir; ensenyen a interpretar i conèixer el medi;
ensenyen a adquirir hàbits i normes cíviques; ensenyen a tenir cura de
la pròpia salut; i tants i tants d'altres ensenyaments que tothom ha
rebut des de l'escola.
Per aconseguir l'èxit en la seva tasca, els i les mestres han de treballar moltes més hores de les que estrictament passen amb els seus alumnes, ja que és necessari programar i preparar, tant individualment com en grup, els continguts que desenvoluparan quan estiguin amb els infants. A més, tant els coneixements bàsics psicopedagògics com les diferents disciplines evolucionen amb molta rapidesa i els/les mestres es veuen obligats/des a un reciclatge i una formació permanents. Aquesta formació permanent sol tenir lloc després de l'horari escolar i durant els mesos d'estiu.
A més, els i les mestres reben i expliquen als pares i a les mares l'evolució de llurs fills i filles, hi parlen i dialoguen per trobar, entre tots, els millors camins per educar, globalment i en tots els sentits, els infants. Per tant, han de saber tractar amb persones de tots nivells culturals i estrats socials.
També tracten, parlen i dialoguen amb altres professionals de l'educació com psicòlegs, pedagogs, educadors socials, treballadors socials, per tal de trobar vies de solució a problemes educatius, tractar alumnes amb necessitats educatives especials o millorar la seva tasca, en termes generals.
Alguns mestres tenen la possibilitat de dissenyar i crear materials didàctics, que després seran publicats per editorials o per l'administració, i de confeccionar llibres de text per a l'etapa de primària.
Igualment, els i les mestres gestionen i organitzen els centres i els ensenyaments, fan funcions directives i de coordinació i relació amb les institucions locals (com són ajuntaments, consells comarcals...), així com tasques burocràtiques.
Per aconseguir l'èxit en la seva tasca, els i les mestres han de treballar moltes més hores de les que estrictament passen amb els seus alumnes, ja que és necessari programar i preparar, tant individualment com en grup, els continguts que desenvoluparan quan estiguin amb els infants. A més, tant els coneixements bàsics psicopedagògics com les diferents disciplines evolucionen amb molta rapidesa i els/les mestres es veuen obligats/des a un reciclatge i una formació permanents. Aquesta formació permanent sol tenir lloc després de l'horari escolar i durant els mesos d'estiu.
A més, els i les mestres reben i expliquen als pares i a les mares l'evolució de llurs fills i filles, hi parlen i dialoguen per trobar, entre tots, els millors camins per educar, globalment i en tots els sentits, els infants. Per tant, han de saber tractar amb persones de tots nivells culturals i estrats socials.
També tracten, parlen i dialoguen amb altres professionals de l'educació com psicòlegs, pedagogs, educadors socials, treballadors socials, per tal de trobar vies de solució a problemes educatius, tractar alumnes amb necessitats educatives especials o millorar la seva tasca, en termes generals.
Alguns mestres tenen la possibilitat de dissenyar i crear materials didàctics, que després seran publicats per editorials o per l'administració, i de confeccionar llibres de text per a l'etapa de primària.
Igualment, els i les mestres gestionen i organitzen els centres i els ensenyaments, fan funcions directives i de coordinació i relació amb les institucions locals (com són ajuntaments, consells comarcals...), així com tasques burocràtiques.
Sortides professionals
Un cop s'ha aconseguit el títol de
mestre/a d'educació primària, les opcions bàsiques són dues:
incorporar-se al món del treball o bé completar la formació adquirida
estudiant una llicenciatura: les que trobem en el món educatiu, com la
llicenciatura en psicopedagogia o la llicenciatura en pedagogia, o
d'altres ja fora del món educatiu a les quals es pot accedir des d'una
diplomatura.
El perfil professional del/de la mestre/a d'educació primària és únic: es tracta d'un/a mestre/a generalista, que sigui capaç de desenvolupar totes les matèries bàsiques de l'ensenyament primari i d'educar els infants globalment.
La incorporació al món del treball significa cercar feina en l'àmbit públic (administració educativa pública) o en l'àmbit privat. L'admistració en l'àmbit educatiu té uns sistemes de selecció aprovats per lleis o pactats amb les forces socials (sindicats) per incorporar nous professionals dels quals cal assabentar-se (substitucions, interinatges, oposicions). L'àmbit privat (congregacions religioses, associacions, cooperatives, empreses...) té altres mecanismes per a la selecció dels professionals mestres, amb l'establiment dels seus propis criteris per a la valoració dels currículums dels candidats o candidates.
Si bé els estudis de mestre no estan especialment adreçats a treballar en una empresa, el nivell cultural adquirit, juntament amb el coneixement d'idiomes i d'informàtica, pot permetre l'adaptació a una gran varietat de feines en l'àmbit empresarial.
El perfil professional del/de la mestre/a d'educació primària és únic: es tracta d'un/a mestre/a generalista, que sigui capaç de desenvolupar totes les matèries bàsiques de l'ensenyament primari i d'educar els infants globalment.
La incorporació al món del treball significa cercar feina en l'àmbit públic (administració educativa pública) o en l'àmbit privat. L'admistració en l'àmbit educatiu té uns sistemes de selecció aprovats per lleis o pactats amb les forces socials (sindicats) per incorporar nous professionals dels quals cal assabentar-se (substitucions, interinatges, oposicions). L'àmbit privat (congregacions religioses, associacions, cooperatives, empreses...) té altres mecanismes per a la selecció dels professionals mestres, amb l'establiment dels seus propis criteris per a la valoració dels currículums dels candidats o candidates.
Si bé els estudis de mestre no estan especialment adreçats a treballar en una empresa, el nivell cultural adquirit, juntament amb el coneixement d'idiomes i d'informàtica, pot permetre l'adaptació a una gran varietat de feines en l'àmbit empresarial.
Àmbits de treball
L'àmbit de treball tradicionalment
majoritari és i ha estat l'educació formal, o sigui ser mestre/a en un
centre escolar de primària, públic o privat.
Paral·lelament, es troba l'educació d'adults, per ara únicament en l'àmbit públic (administració autònòmica i administració local). L'educació d'adults també contempla la participació d'altres professionals (llicenciats pedagogs, psicòlegs, educadors socials...), però són els i les mestres els/les que tenen la responsabilitat d'impartir el títol bàsic de l'escolarització primària a les persones adultes que no ho van poder fer de petites o que han arribat al nostre país fa poc i, per tant, han d'aprendre la llengua i els trets culturals bàsics de la nostra cultura.
Un altre àmbit és l'hospitalari: els i les mestres de primària són necessaris en el cas de nens i nenes amb hospitalitzacions de llarga durada.
També a les institucions penitenciàries trobem mestres de primària, donant noves possibilitats a les persones privades de llibertat i treballant al costat d'altres professionals educatius i socials.
Igualment, als centres d'acolliment d'infants i joves, tutelats per l'administració (Departament de Benestar Social i Departament de Justícia), els i les mestres de primària poden trobar-hi el seu lloc de treball.
Els àmbits de treball més nous, que van consolidant-se dia a dia, són els que es refereixen a serveis educatius complementaris a l'escola, des dels propis serveis de l'administració educativa, fins a una àmplia gamma de possibilitats com: serveis educatius de museus, empreses de serveis d'oci i lleure, serveis educatius de l'administració local (especialment l'oferta educativa dels ajuntaments), monitoratges, guiatges i visites pedagògiques, oferta educativa de parcs naturals, escoles de natura, cases de colònies, etc. Aquests àmbits són creixents cada dia, en els quals la imaginació, la iniciativa i la formació complementària (com els idiomes, la informàtica i la formació en el lleure) són aspectes bàsics per aconseguir una feina interessant i amb futur.
Paral·lelament, es troba l'educació d'adults, per ara únicament en l'àmbit públic (administració autònòmica i administració local). L'educació d'adults també contempla la participació d'altres professionals (llicenciats pedagogs, psicòlegs, educadors socials...), però són els i les mestres els/les que tenen la responsabilitat d'impartir el títol bàsic de l'escolarització primària a les persones adultes que no ho van poder fer de petites o que han arribat al nostre país fa poc i, per tant, han d'aprendre la llengua i els trets culturals bàsics de la nostra cultura.
Un altre àmbit és l'hospitalari: els i les mestres de primària són necessaris en el cas de nens i nenes amb hospitalitzacions de llarga durada.
També a les institucions penitenciàries trobem mestres de primària, donant noves possibilitats a les persones privades de llibertat i treballant al costat d'altres professionals educatius i socials.
Igualment, als centres d'acolliment d'infants i joves, tutelats per l'administració (Departament de Benestar Social i Departament de Justícia), els i les mestres de primària poden trobar-hi el seu lloc de treball.
Els àmbits de treball més nous, que van consolidant-se dia a dia, són els que es refereixen a serveis educatius complementaris a l'escola, des dels propis serveis de l'administració educativa, fins a una àmplia gamma de possibilitats com: serveis educatius de museus, empreses de serveis d'oci i lleure, serveis educatius de l'administració local (especialment l'oferta educativa dels ajuntaments), monitoratges, guiatges i visites pedagògiques, oferta educativa de parcs naturals, escoles de natura, cases de colònies, etc. Aquests àmbits són creixents cada dia, en els quals la imaginació, la iniciativa i la formació complementària (com els idiomes, la informàtica i la formació en el lleure) són aspectes bàsics per aconseguir una feina interessant i amb futur.
Perspectives
La professió de mestre/a d'educació
primària és la més antiga en el temps i ben segur que segueix tenint un
futur infinit. El que canviaran seran els objectius concrets de la tasca
diària dels i de les mestres, les metodologies o els recursos
educatius, però la professió de mestre, amb tots els canvis necessaris i
volguts, continuarà endavant.
Cal, a més, incentivar en un futur proper les activitats pedagògiques complementàries a l'escola, oferir-les amb més qualitat i amb més relació amb els mestres de dins l'escola. Per això calen professionals amb la titulació de mestre/a d'educació primària, amb iniciativa, empenta i imaginació.
Cal, a més, incentivar en un futur proper les activitats pedagògiques complementàries a l'escola, oferir-les amb més qualitat i amb més relació amb els mestres de dins l'escola. Per això calen professionals amb la titulació de mestre/a d'educació primària, amb iniciativa, empenta i imaginació.
Observacions
La professió de mestre/a ha anat
canviant molt al llarg del temps. Avui no es pot pensar en un/a mestre/a
tancat/da a la seva aula, transmetent uns coneixements a uns infants.
En primer lloc, perquè els coneixements són cada dia més canviants i, en
segon lloc, perquè la societat demana al/a la mestre/a moltes més
coses. El mestre o la mestra s'han de plantejar ser un conductor, una
guia per al coneixement, han de saber motivar i incentivar els seus
alumnes la curiositat i el sentit crític perquè siguin capaços
d'aprendre en els anys d'escolaritat i durant tota la vida.
A més, el/la mestre/a, ha de ser bàsicament un/a treballador/a social, això és implicat/da i actiu/va en el medi immediat que l'envolta, dins i fora de l'escola. Ha de tenir una mentalitat oberta als canvis, ha de saber educar en un món global, intercultural i per la pau; en definitiva, ha de saber treballar amb els seus alumnes per tal d'aconseguir un desenvolupament sostenible per a tots els pobles del món.
A més, el/la mestre/a, ha de ser bàsicament un/a treballador/a social, això és implicat/da i actiu/va en el medi immediat que l'envolta, dins i fora de l'escola. Ha de tenir una mentalitat oberta als canvis, ha de saber educar en un món global, intercultural i per la pau; en definitiva, ha de saber treballar amb els seus alumnes per tal d'aconseguir un desenvolupament sostenible per a tots els pobles del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada